diumenge, 4 de setembre del 2016

El més llest dels senzills,... el pop roquer

Sempre m'ha fascinat el pop (Octopus vulgaris), sobretot per la seva forma, digne d'un ésser d'un altre planeta, flexibilitat i versatilitat. Ocupa diversos ambients, des de fons sorrencs, a rocosos i espigons de ports.

Aquest mol·lusc cefalòpode, s'alimenta de tot el que pot capturar, crustacis, mol·luscs o peixos.

Pop petit a Calella de la Costa.

Pop a Calella.

Pop a Calella.

Pop a Calella.
 De mitjana la vida és d'entre dos i quatre anys. La femella un cop feta la posta vigila els ous i un cop eclossionen sol morir.

És famós per la seva flexibilitat, fet que li permet entrar i amagar-se en escletxes més estretes. El que no és tant conegut és la seva intel.ligència, és el més savi dels invertebrats (animal sense vertebres), fet que li permet distingir objectes i aprendre.  

Pop fotografiat a Arenys de Mar.
També té una alta capacitat de canviar de forma i de color fent que tingui una capacitat de mimetisme espectacular. També canvia de color segons el seu estat d'ànim.

Pop canviat de color a Sant Pol.

Detall del mateix pop.
Té una visió molt bona i el seu ull és extraordinàriament semblant al dels vertebrats (els que sí tenen columna vertebral), però no tenen la retina invertida com aquests. Això demostra que la evolució ha "inventat" dos cops els ulls amb cristal·li en dos grups diferents, vertebrats i mol·luscs cefalòpodes.

Detall de l'ull i l'espiracle d'un pop de Sant Pol.

Quan es molestat el pop llença una taca de tinta per defensar-se dels seus predadors, distraient-los l'atenció. A més fuig a reacció expulsant aigua per l'espiracle.

Pop fugint a Calella.

A partir d'ara quant et mengis un pop... amb ceba o a la gallega, pensa que era un prodigi de l'evolució.






Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada