dijous, 21 de setembre del 2017

El gran capbussador: El corb marí emplomallat

Des de els anys noranta cap aquí, a la costa catalana i sobretot al Maresme la població de corb marí emplomallat (Phalacrocorax aristotelis) ha experimentat un fort augment. Això fa que els encontres amb aquest ocell fen esnòrquel siguin cada cop més freqüents.

Aquest és un ocell que menja peix capbussant-se i perseguint-lo. Pot arribar a baixar fins als seixanta metres i és molt hàbil sota l'aigua. La seva estratègia, a diferència d'altres espècies d'aus marines, el seu plomatge no és impermeable, i per tant es mulla i li permet baixar més fàcilment. Per aquest motius passen molta estona aturats damunt de les roques assecant-se.






Corb marí observant una mola de joells a la Cala Sant Francesc

dilluns, 18 de setembre del 2017

Amant de la foscor: la mòllera de roca

Hi alguns peixos que estem més acostumats a veure'ls al plat que al mar, i alguns que fins i tot són rars de veure al mar, sobretot pels seus hàbits amagadissos. Aquest és el cas de la mòllera o bròtola de roca (Phycis phycis), peix nocturn que durant el dia li agrada amagar-se a coves i escletxes ben fosques, i per això és difícil de detectar.

La podem trobar des de prop de la superfície fins a 200 m de fondària. Durant el dia roman amagada i surt durant la nit a caçar invertebrats i peixos petits que detecta a la foscor gràcies a les prolongacions de les seves aletes pelvianes.

Tot i que no se'n pesquen gaires, pel fet de no formar moles grans, la seva carn és molt apreciada.

Exemplar fotografiat a només 4 m de fondària. Es veu molt bé les prolongacions de les seves aletes pelvianes.

El mateix individus.