dijous, 22 de setembre del 2016

De la mar el mero...

Una de les coses que més m'ha sorprès aquest estiu fent tubo i ulleres intensament, és l'abundància del mero (Epinephelus marginatus) a quasi a tot arreu. Segurament la dita en castellà "de la mar el mero y de la tierra el carnero", es debia referir en una època que el mero era un peix molt freqüent.

Mero fotografiat a Sant Pol de Mar.
Curiosament es troba individus petits dispersos per tota la costa, des de forats en roques i espigons de ports o de defensa. El problema és que és una espècie molt vulnerable a la pesca submarina, i no és legal pescar-lo amb menys de 45 cm. Això és greu, doncs no es reprodueix fins a assolir els 5 anys d'edat, molts anys per una espècie de creixement lent, i molts cops se'l pesca abans de que s'hagi pogut reproduir i a les nostres poblacions hi ha molt pocs individus madurs sexualment. A més és un peix hermafrodita proterigínid, això vol dir que primer és femella i després mascle. les femelles maduren sexualment als cinc anys i entre els 7 i 10 anys es transformen en mascles, per tant els mascles tenen una talla més gran que les femelles, i són més escassos.

Anfós fotografiat a la Cala Sant Francesc, Blanes. 

Anfós fotografiat a la Cala Sant Francesc, Blanes

Anfós fotografiat a la Cala Sant Francesc, Blanes

Anfós fotografiat a la Cala Sant Francesc, Blanes
Alguns mascles poden assolir els 150 cm i uns 50 kg de pes.
Viuen en coves o esquerdes i són molt territorials.

 
Cavitat ocupada per dos meros. El més groc és el més jove.
 El mero és una espècie emblemàtica de la Mediterrània, deixaràs que ho continuï sent?




dijous, 15 de setembre del 2016

Un peix comú... però espectacular

Si algun dia us animeu a fer tubo i ulleres segurament el primer peix que veureu, per mida i abundància, la Saupa o Salpa (Sarpa salpa). Pot assolir la mida de uns 50 cm i és l'únic espècie de peix Mediterrani que en estat adult és estrictament vegetariana. S'alimenta d'algues i fanerògames marines.

Mola de saupes a la Cala Boadella.
Mateix grup de saupes.
  És hermafrodita proteràndric, és a dir primer és mascle i després és femella.

Enorme mola a la Punta Vella, Arenys de Mar

Gran mola a Arenys de Mar, a la Punta Vella

diumenge, 4 de setembre del 2016

El més llest dels senzills,... el pop roquer

Sempre m'ha fascinat el pop (Octopus vulgaris), sobretot per la seva forma, digne d'un ésser d'un altre planeta, flexibilitat i versatilitat. Ocupa diversos ambients, des de fons sorrencs, a rocosos i espigons de ports.

Aquest mol·lusc cefalòpode, s'alimenta de tot el que pot capturar, crustacis, mol·luscs o peixos.

Pop petit a Calella de la Costa.

Pop a Calella.

Pop a Calella.

Pop a Calella.
 De mitjana la vida és d'entre dos i quatre anys. La femella un cop feta la posta vigila els ous i un cop eclossionen sol morir.

És famós per la seva flexibilitat, fet que li permet entrar i amagar-se en escletxes més estretes. El que no és tant conegut és la seva intel.ligència, és el més savi dels invertebrats (animal sense vertebres), fet que li permet distingir objectes i aprendre.  

Pop fotografiat a Arenys de Mar.
També té una alta capacitat de canviar de forma i de color fent que tingui una capacitat de mimetisme espectacular. També canvia de color segons el seu estat d'ànim.

Pop canviat de color a Sant Pol.

Detall del mateix pop.
Té una visió molt bona i el seu ull és extraordinàriament semblant al dels vertebrats (els que sí tenen columna vertebral), però no tenen la retina invertida com aquests. Això demostra que la evolució ha "inventat" dos cops els ulls amb cristal·li en dos grups diferents, vertebrats i mol·luscs cefalòpodes.

Detall de l'ull i l'espiracle d'un pop de Sant Pol.

Quan es molestat el pop llença una taca de tinta per defensar-se dels seus predadors, distraient-los l'atenció. A més fuig a reacció expulsant aigua per l'espiracle.

Pop fugint a Calella.

A partir d'ara quant et mengis un pop... amb ceba o a la gallega, pensa que era un prodigi de l'evolució.