Una de les coses que més m'ha sorprès aquest estiu fent tubo i ulleres intensament, és l'abundància del mero (
Epinephelus marginatus) a quasi a tot arreu. Segurament la dita en castellà "de la mar el mero y de la tierra el carnero", es debia referir en una època que el mero era un peix molt freqüent.
 |
| Mero fotografiat a Sant Pol de Mar. |
Curiosament es troba individus petits dispersos per tota la costa, des de forats en roques i espigons de ports o de defensa. El problema és que és una espècie molt vulnerable a la pesca submarina, i no és legal pescar-lo amb menys de 45 cm. Això és greu, doncs no es reprodueix fins a assolir els 5 anys d'edat, molts anys per una espècie de creixement lent, i molts cops se'l pesca abans de que s'hagi pogut reproduir i a les nostres poblacions hi ha molt pocs individus madurs sexualment. A més és un peix hermafrodita proterigínid, això vol dir que primer és femella i després mascle. les femelles maduren sexualment als cinc anys i entre els 7 i 10 anys es transformen en mascles, per tant els mascles tenen una talla més gran que les femelles, i són més escassos.
 |
| Anfós fotografiat a la Cala Sant Francesc, Blanes. |
 |
| Anfós fotografiat a la Cala Sant Francesc, Blanes |
 |
| Anfós fotografiat a la Cala Sant Francesc, Blanes |
 |
| Anfós fotografiat a la Cala Sant Francesc, Blanes |
Alguns mascles poden assolir els 150 cm i uns 50 kg de pes.
Viuen en coves o esquerdes i són molt territorials.
 |
| Cavitat ocupada per dos meros. El més groc és el més jove. |
El mero és una espècie emblemàtica de la Mediterrània, deixaràs que ho continuï sent?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada