Aquest blog pretén donar a conèixer les meravelles properes i accessibles que tenim sota l'aigua, i us convida a deixar la canya de pescar i el fusell submarí i agafar la càmera de fotos
A la natura hi ha moltes relacions entre les diferents espècies, la més coneguda és la de la depredació. De totes formes alguns cops aquesta relació es canvia per una de cooperació, aquest és el cas del mutualisme.
El mutualisme és la relació entre dues espècies en que les dues en surten beneficiades. Aquest és el cas de la morena (Muraena helena) i la gamba netejadora (Lysmata seticaudata).
La gamba viu en les esquerdes on comparteix lloc amb la morena. Aquest peix és un gran depredador, però en aquest cas tolera la presencia de les gambes, que s'alimenten de les escates i pell morta i fins i tot entren a la boca per alimentar-se de les restes de menjar. la morena rep un servei de neteja a domicili i la gamba aliment i sobretot protecció en front altres depredadors.
Durant aquestes setmanes és freqüent veure moles de variades (Diplodus vulgaris) molt a prop de la costa. Aquest és un peix hermafrodita proteràndric, això vol dir que primer madura sexualment com a mascle i quan és més gran es transforma en femella. És un peix litoral molt comú al litoral rocós.
Durant la tardor podem trobar aquest peix formant moles grans, per a la reproducció, típic en espècies de fecundació externa. Els ous i les larves són planctònics.
Aquesta espècie la trobem des de pocs fins a 50 metres de fondària , i s'alimenta bivalvs, algues, eriçons,cucs, crustacis… És totalment inofensiu per a nosaltres.
Aquesta espècie té importància comercial, es pesca amb palangre (típic de la pesca artesanal, consisteix en una corda des d’on en surten altres més primes i més petites acabades amb un ham). També és una espècie típica que es pesca amb canya.
A les nostres platges sorrenques a part de banyistes, també i deambulen molts organismes. Un d'ells conviu entre nosaltres i per sort passa desapercebut, l'aranya (Trachinus draco). Aquest és un peix que viu en fons sorrencs on s'alimenta del petits invertebrats que s'hi amaguen, ara aquest peix és altament verinós, té fiblons verinosos a una espina just a sobre les ganyes, i també als tres radis primers de l'aleta dorsal. Aquest verí és molt perillós, és una glucoproteïna que actua com a vasoconstrictor, i si ens l'inocula provoca inflamació, vòmits, molt dolor, febre, convulsions i insuficiència respiratòria. Això ho saben molt bé els pescadors que les netegen quan pesquen i més d'un s'ha emportat una pessigada.
Bé quan aneu a la platja... penseu que hi ha animals verinosos... no cal anar a llocs exòtics per trobar-los... recordeu que el mar no és una piscina.
Aranya a dos metres de fondària a Arenys de Mar.
Aranya amagada a la sorra a 7 metres de fondària a la cala Sant Francesc a Blanes.
Al nostre litoral sorrenc hi ha una espècie força comú, que és molt important per a la xarxa tròfica d'aquest ecosistema, el sonso (Gymnammodytes cicerelus). Aquest és un peix que viu en moles de centenars a milers d'individus, que nedant junts amb una forma anguil·liforme. S'alimenta de zooplàncton , però a la vegada el mateix sonso és l'aliment d'una munió d'altres peixos, ocells, mamífers marins i sobretot l'home... i la dona. Són aquests darrers que en el cas de Catalunya des de 2012 estan portant un projecte de cogestió que permeti que la pesca d'aquest peix sigui sostenible en el temps. La bona notícia és que aquest projecte funciona molt bé, ja seria bo que és planifiqués el mateix en d'altres pesqueries.
L'abundància del sonso oscil·la d'un any a l'altre, però el 2019 està sent un any excepcional. Aquest fet fa que sigui força fàcil veure'l a poca fondària amb unes senzilles ulleres i tubo, entre 2 i 6 metres de fondària, això sí, si el fons és sorrenc. Al Maresme és molt comú, i és on se'n pesca més del País.
Durant el dia les moles de sonso neden entre aigües prop del fons, a la nit s'enterren a la sorra.
Sonso a Arenys de Mar
Excés de sonso alliberat des de una barca sonsaire a Arenys
Aquests dies d'estiu anem tots a la platja i ens sembla que sota l'aigua continua el "desert " de sorra de la superfície. Doncs res més lluny de la realitat, a la sorra hi ha una fauna molt interessant, que hi viu. Aquest és el cas del tacó o pedaç (Bothus podas), peix pla, de la família dels coneguts llenguados. Aquest peix, en realitat ha evolucionat per jeure de costat, i durant aquest procés l'ull dret ha migrat cap el costat esquerra (just el contrari que li passa al seu parent el llenguado). Quan neixen de l'ou té els dos ulls simètrics, com qualsevol peix, però al llarg del seu desenvolupament larvari, aquest ull passa d'un costat a l'altre de la cara. Els mascles tenen els ulls més separats que les femelles.
Viu a la superfície sorrenca, on es camufla perfectament, i pot adoptar el color del fons. quan se l'emprenya molt s'enterra fulminantment a la sorra. S'alimenta de petits invertebrats que allí hi viuen.
Quan aneu a banyar... penseu que potser algú us està mirant des de la sorra.
Detall del cap d'una femella, amb els dos ulls al costat esquerra.
Ja vaig fer una entrada parlant de la sèpia, però aquest animal tant magnífic mereix un blog sencer. Sempre que trobes aquest animal és una trobada màgica. Els cefalòpodes són considerats els invertebrats més intel·ligents, però el que més destaquen és que la seva visió és olt semblant a la que tenim els vertebrats. Els invertebrats que tenen ulls, són ulls compostos normalment. l'ull compost és típic en els artròpodes. Ara bé, els mol·luscs o són cecs o tenen unes estructures senzilles anomenades ocels.
Comparativa d'ull de vertebrat i ull de cefalòpode.
En el cas però dels mol·luscs cefalòpodes, la sèpia ho és, els ulls són molt semblants als nostres, però el més magnífic, és que a diferència dels vertebrats, les cèl·lules sensibles a la llum, la reben directament, no invertida com nosaltres. Per dir-ho d'una altre manera, tot i la similitud entre els ulls de la sèpia i els nostres, no descendim d'un ancestre comú, sinó que aquest tipus d'ull s'ha inventat dos cops dins de l'evolució. Aquest fet s'anomena convergència adaptativa.
Ara quan mengis fideuà... o miraràs d'una altra manera.
Sé que normalment en aquest bloc escric de temes molt diferents, però sempre referides al que podem trobar fent tubo i ulleres. Avui però, em sortiré una mica d'aquesta "norma". Aprofito que ahir es va alliberar a Arenys de Mar la Niki, per parlar d'aquesta magnífica espècie. La Niki és un exemplar femella de tortuga babaua (Caretta caretta) trobada a les aigües d'Arenys de Mar el 6 d'octubre de 2016. La Niki és un exemple de la problemàtica d'aquesta espècie a la Mediterrània, va ser trobada embolicada amb diverses restes de caps i i fustes, a una aleta i al coll. Des de llavors ha estat ingressada al CRAM (Centre de Recuperació d'Animals Marins). Després de ser tractada i recuperada, ahir, la Niki van ser alliberada amb quatre tortugues més. L'acte va generar molta expectació, la platja del Cavaió es va col·lapsar de gent interessada en veure les tortugues.
Moment de l'alliberament de la Niki
Niki amb l'aleta amputada, arrossegant-se cap al mar.
La tortuga babaua és un animal molt primitiu, que té els seus orígens al Cretaci, a l'època dels dinosaures... fa uns 70 milions d'anys. Doncs ha sobreviscut fins els nostres dies.
Aquesta és una espècie de distribució cosmopolita, d'aigües tropicals i subtropicals de l'Atlàntic, Carib, Indic, Pacífic i Mediterrani.
En el nostre mar semblava extingida com a reproductora, a la banda occidental, no en la banda oriental on sí s'ha mantingut. Però darrerament ha colonitzat les nostres platges des de l'Andalusia mediterrània fins al sud de França. A Catalunya la zona ho s'ha trobat més postes és a la comarca del Maresme. Sembla que tot i la freqüentació de les platges a l'estiu, són aquestes platges de sorra gruixuda i altes, les preferides per pondre-hi els ous. S'ha trobat postes a Malgrat de Mar, Mataró i Premià, i s'ha vist intents a Sant Pol i Calella... més les femelles que han post i no s'ha trobat la posta.
Les postes es fan a la primavera o principis d'estiu. Durant aquesta època els mascles neden a prop de les platges de posta per interceptar i copular les femelles. No es coneix gaire el festeig, però es sap per anàlisis genètics que els ous d'una posta poden ser de més d'un mascle. A més les femelles tenen la capacitat de retenir l'esperma durant força temps, doncs es sap que els gens d'un mateix mascle s'ha trobat en postes diferents de la mateixa femella fetes amb molt temps de diferència.
La incubació dura uns 60 dies de promig. La femella pot fer més d'una posta, entre 3 i 5 de mitjana, tot i que a la Mediterrània sembla que només en fan una. Entre posta i posta passen entre 10 i 18 dies. Un cop feta la posta, en poques hores els embrions migren cap a la part superior i formen al·lantoides, membrana que els serveix per a respirar. Per aquest motiu no s'ha de tocar els ous perquè el canvi d'orientació de l'ou asfixiaria l'embrió.
La temperatura d'incubació ha de ser uns 29,5 ºC, temperatures més altes produiran més femelles, i més baixes, més mascles.
Tortugues nascudes a Premià, el passat octubre.
Tortugues nascudes a Premià, el passat octubre.
Tortuga sent mesurada per un biòleg del Departament.
Naixement de les tortugues de Premià de Mar.
En néixer les tortuguetes són molt petites, en prou feines arriben als 17 g, normalment entre 15 i 20 g, per contra una femella adulta pot superar es 80 kg. Les tortuguetes no assoliran la maduresa sexual fins els 19 a 30 anys d'edat, quan la closca assoleixi uns 65,5 cm. Aquesta espècie pot viure entre 45 i 50 any, en casos extrems fins als 70.
Els adults són pelàgics, viuen lluny de la costa, i només s'hi apropen per pondre. S'alimenten de meduses i salpes, a pesar de la seva toxicitat. Això fa que sovint confonguin el plàstic amb aquest aliment i mengin bosses de plàstic. Estudis genètics han demostrat que la població d'Andalusia i del País Valencià estan relacionades amb les tortugues del Carib, mentre que les poblacions catalanes i franceses, estan relacionades amb les de la Mediterrània oriental.
És un fet que la població nidificant de les tortugues babaues està augmentant a casa nostra, segurament per varis motius, però sembla que n'hi ha dos de més plausibles: la seva protecció legal i la la reducció de la flota pesquera, i l'escalfament global. Sembla que l'escalfament fa que neixin més femelles (com ja s'ha comentat abans) i aquestes són més fil·lopàtriques, pel que tendeixen a tornar on han nascut... per contra els mascles són més divagants i els costa més tornar.
Mascle de 60 kg alliberat ahir a Arenys de Mar.
Femella alliberada ahir al Cavaió, Arenys de Mar.
Les tortugues petites són molt vulnerables, tant als depredadors terrestres, durant la incubació i naixement, com als marins un cop han aconseguit arribar al mar. Per contra els adults tenen pocs enemics natural, només alguns taurons grans i les orques. En canvi és una espècie molt pescada arreu, i en molts països hi ha un comerç il·legal dels seus ous. També la pesca accidental de xarxes i palangres, causa un enorme nombre de baixes en les seves poblacions.
Doncs bé, és responsabilitat nostra que aquesta espècie pugui conviure entre nosaltres, pel que a l'hora de gestionar-la, hem de minimitzar les baixes per pesca, les molèsties a les platges (activitats vàries, "platges per gossos", xiringuitos, il·luminació nocturna, etc), i la discutible gestió que es fa de les seves postes...
És una meravella que poguem gaudir d'aquest animal que ha sobreviscut a tota classe de cataclismes... que no siguem nosaltres qui les extingim.
