dijous, 22 de setembre del 2016

De la mar el mero...

Una de les coses que més m'ha sorprès aquest estiu fent tubo i ulleres intensament, és l'abundància del mero (Epinephelus marginatus) a quasi a tot arreu. Segurament la dita en castellà "de la mar el mero y de la tierra el carnero", es debia referir en una època que el mero era un peix molt freqüent.

Mero fotografiat a Sant Pol de Mar.
Curiosament es troba individus petits dispersos per tota la costa, des de forats en roques i espigons de ports o de defensa. El problema és que és una espècie molt vulnerable a la pesca submarina, i no és legal pescar-lo amb menys de 45 cm. Això és greu, doncs no es reprodueix fins a assolir els 5 anys d'edat, molts anys per una espècie de creixement lent, i molts cops se'l pesca abans de que s'hagi pogut reproduir i a les nostres poblacions hi ha molt pocs individus madurs sexualment. A més és un peix hermafrodita proterigínid, això vol dir que primer és femella i després mascle. les femelles maduren sexualment als cinc anys i entre els 7 i 10 anys es transformen en mascles, per tant els mascles tenen una talla més gran que les femelles, i són més escassos.

Anfós fotografiat a la Cala Sant Francesc, Blanes. 

Anfós fotografiat a la Cala Sant Francesc, Blanes

Anfós fotografiat a la Cala Sant Francesc, Blanes

Anfós fotografiat a la Cala Sant Francesc, Blanes
Alguns mascles poden assolir els 150 cm i uns 50 kg de pes.
Viuen en coves o esquerdes i són molt territorials.

 
Cavitat ocupada per dos meros. El més groc és el més jove.
 El mero és una espècie emblemàtica de la Mediterrània, deixaràs que ho continuï sent?




Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada