dissabte, 9 de març de 2019

Sembla mentida que hi hagi animals així: el cinturó de Venus.

Ara entre l'hivern i la primavera, quan l'aigua està més freda i carregada de nutrients, apareix a prop de la costa els plàncton gelatinós. Aquest és un grup d'animals que viuen a la columna d'aigua, i la característica principal és que són animals transparents, per camuflar-se, i tenen un percentatge molt alt d'aigua al seu cos. Molts dels animals del plàncton gelatinós són meduses, salpes, gasteròpodes quetògnats i ctenòfors.

Aquest darrer grup pertany el cinturó de Venus (Cestum veneris), un dels ctenòfors més grans i espectaculars que trobem al nostre mar. És força gran, pot arribar a 1,5 m, i s'alimenta filtrant plàncton que captura amb el seu cos pla. És fosforescent a la nit, i durant el dia el moviment dels seus cilis generen uns reflexes d'iridescència. No són colors generats per uns pigments, si no per una reflexió de la llum, com passa amb es bombolles de sabó.

Aquest animal el trobem als mars tropicals i subtropicals de tot el món, dels 40º nord i sud. Habita des de la superfície fins a uns 200 m de fondària.

Cap escriptor de ciència ficció ha estat capaç d'imaginar un animal com aquest.

Meravellós cinturó de Venus contra el Sol. 



Part central de l'animal, on es veu perfectament la faringe 

Cinturó de Venus sencer

Reflexes iridescents dels cilis amb moviment.

 

dilluns, 25 de febrer de 2019

El cuc feminista

Una de les coses sorprenent de la natura és la diversitat de formes i estratègies que tenen les espècies animals. Aquest és el cas del cuc anèl·lidsde la classe dels equiuroïdeus, Bonellia viridis.  Aquest animal té segurament el dimorfisme sexual més gran conegut (és a dir, diferència entre la morfologia del mascle i la femella). La femella viu amagada dins una escletxa i projecta a l'exterior una probòscide en forma de Y, que pot arribar als 40 cm. La utilitza per filtrar les partícules microscòpiques de les que s'alimenta. El mascle per contra mesura només un 3 mm, i té una vida planctònica, fins que és capturat per una femella. Un cop capturat "s'instal·la" a la faringe o a l'úter i viurà definitivament com a hoste de la seva "estimada". Perd totes les seves funcions excepte la reproductora, sent a la pràctica un testicle, que fecundarà els ous de la seva "gran" protectora.

La femella és de color verd a causa d'una substància altament biocida, bonelina, que impedeix que li creixi al damunt organismes sèssils.

A continuació diverses imatges de pa probòscide de la femella.





dijous, 31 de gener de 2019

Vida a l'hivern: Nudibranquis IV

A l'hivern de terra tot sembla dormir, les plantes, els animals.... en el mar no passa exactament el mateix. Tot i que l'aigua està freda, entre 10 i 12º, alguns animals proliferen. Aquest és el cas del opistobranqui Elysia timida, un llimac marí molt comí als fons soms i rocosos del nostre País. Aquest és una espècie herbívora que s'alimenta d'algues, sobretot Padina pavonica i Acetabularia acetabulum

Una de les coses més al·lucinants és que Elysia magatzema els cloroplasts de les algues que menja al mantell i els utilitza perquè facin  la fotosíntesi per a ella.  


A la Cala Sant Francesc
Elysia amb el mantell obert on es veu el color verd on acumula els cloroplasts.



Elysia timida a la Punta s'Agulla

Acetabularia acetabulum amb una Elysia timida pasturant (A baix a l'esquerra)
 







dijous, 10 de gener de 2019

Estranyes companyies

A a natura hi trobem relacions estranyes entre organismes molt diferents. Aquest és el cas del rar peix Trotllo negre (Centrolophus niger) i la medusa luminscent (Pelagia noctiluca). El trotllo negre és un peix que el trobem entre els 40 i els 1100 m de fondària.
Per altra banda els juvenils ocupen el medi pelàgic i superficial. Aquest és un medi molt exposat als depredadors i per això busquen refugi entre els urticants tentacles de les meduses, mortals per a moltes espècies de peixos, però no per a ells.
Aquesta és una relació de comensalisme, és a dir la medusa no obté cap perjudici ni benefici, però el trollo jove en surt clarament afavorit.

A partir d'ara no jutgeu les companyies per la seva aparença.




divendres, 14 de desembre de 2018

Cranc pla: ha vingut per quedar-se

La globalització no només es nota en els canvis migratoris de les poblacions humanes, també es nota en la diversitat del nostre patrimoni natural. Aquest és el cas del cranc pla (Percnon gibbesi), espècie que de forma natural viu al Pacífic i Atlàntic tropicals i subtropicals, i que està colonitzant ràpidament el Mediterrani. Encara no sabem com afectarà aquesta espècie al nostre mar, però segurament tindrà un efecte al ecosistema d'aquest mar. Com ha arribat? No es sap del cert, però probablement haurà arribat en forma de larva, dins un tanc de llast d'un petroler provinent del Golf Pèrsic o de l'Indic.

Cranc pla al port d'Arenys.

Cranc pla a la Cala Sant Francesc.
Dos crancs plans a Tossa

dimecres, 5 de setembre de 2018

El monstre del mar, el congre

Per desgràcia, costa molt veure un dels peixos més magnífics del nostre mar,elcongre (Conger conger). La pesca professional, de tota mena, i la pesca amb apnea, ha fet que sigui rar a llocs poc fondos. És un peix que és molt conegut, però poca gent l'ha vist viu en en el seu ambient natural, per contra no és rar veure'l a la peixateria.

De forma natural pot viure entre els 0 i els 1000 metres de fondària. El que segurament no sap gaire gent, és que com el seu parent l'anguila, només és reprodueix un cop a la vida, després mor. El congre assoleix la maduresa sexual entre els 5 i els 15 anys d'edat, i pot arribar al metre i mig. per desovar utilitzen determinades àrees del Mediterrani i a l'Atlàntic just davant Portugal. La femella produeix varis milions d'ous. Les larves que en sortiran colonitzaran les aigües costaneres.

El congre és un peix carnívor i voraç, depredador nocturn sobre altres peixos,crustacis i cefalòpodes.

Quan veieu un congre al mercat, penseu com li costa reproduir-se... el del mercat no ho ha fet... ni ho farà.






dimarts, 15 de maig de 2018

Invasió al·lienígena, les barquetes

Aquesta primavera està sent molt espectacular meteorològicament parlant. El mar després d'un hivern molt mogut, a causa de vents i temporals, els nutrients del fons han arribat a la superfície i això ha estat el detonant per un "bloom" de plàncton. Aquest fenomen ha fet que molts animals gelatinosos, Meduses, salpes i ctenòfors, hagin proliferat enormement.

Aquest és el cas de les barquetes (Velella velella), espècie de celenterat.... no de medusa, com a molts llocs (premsa, TV, etc) ens han fet creure. Aquests organismes són sifonòfors, a diferència de les meduses, no estan formats per un sol individus, com les meduses, si no que en realitat són colònies de diferents individus, cada un d'ells especialitzat en una funció. Alguns zooides (individus) estan especialitzats, en l'alimentació, altres en la flotabilitat i d'altres en la defensa o la reproducció. L'associació és tan perfecte que semblen un sol individus.

Les barquetes tenen un zooide en forma de vela, que els dona el nom popular i científic, que fa de vela, fent que la colònia s'arrossegui per la superfície del mar en funció de les seves brises i vents.

Aquest any centenars de milions han aparegut a les aigues catalanes, i moltes han arribat a avarar a les nostres cales i platges. Per sort, són totalment inofensives... i no les veiem com un inconvenient per a la neteja de les platges, sinó de que el nostre mar no és una piscina, és un mar viu!!
Acumulació de barquetes

Barqueta vista des de sota on es veuen els zooides alimentaris en forma de tentacle

Barquetes

Barqueta amb la seva vela