divendres, 21 d’abril de 2017

La reina dels crustacis, la llagosta

Aquesta si que no me l'esperava, veure una llagosta a una fondària assolible. Això és que ha passat aquesta setmana, he vist una llagosta (Palinurus elephas), i no era dins una cassola. Aquest seria un animal comú si no fos per la sobrepesca, tant comercial com "esportiva".

És un animal nocturn, i durant el dia s'amaga en coves o esquerdes d'on només en sobresurten les seves característiques antenes. A la nit surt a alimentar-se d'invertebrats, sobretot cucs i crancs, així com carronya.

Quan en mengeu alguna... penseu que costen molt de trobar.




dilluns, 3 d’abril de 2017

Un barrufet de mar? No un opistobranqui

A mida que passen els dies més em sorprèn el que està a l'abast de una simple cabussada amb tubo i ulleres. El passat dia 17 de març en una capbussada a la Punta s'Agulla ja sortint i amb el cos ben fred, un reflexe blau es divisava entre les algues vermells. En apropar-me, "bingo", un somni fet realitat, i només a un metre i mig de fondària, un nudibranqui blau!!! No arribava a un centímetre, però la seva bellesa destacava sobre les algues vermelles, per on s'arrossegava. Un com ja fora l'aigua i en poder classificar les fotos, es tracta d'un exemplar de Felimare orsinii, preciós animal que no té pas un nom popular que li faci justícia, llàstima. Potser per la seva mida petita, no arriba als 15 mm, ha passat desapercebut i per tant no té lloc a la cultura popular.

Els opistobranquis són un grup de mol·luscs gasteròpodes (grup dels cargols i llimacs), que tenen les brànquies a la par posterior del cos. Al cap tenen com unes antenes o plomalls (rinòfors), que els serveixen com a òrgans dels sentits.

El sorprenent del color és a causa de la toxicitat de la pell que s'emmagatzema en unes estructures dèrmiques, i la coloració cridanera adverteix als seus possibles depredadors que és verinós (això se'n diu aposematisme).

Doncs bé si aneu a la platja mireu bé lo petit, potser us endureu una gran sorpresa.




dilluns, 13 de febrer de 2017

Hi ha vida després del temporal, la rabosa groga

Després  d'aquests episodis de Gregal i llevant, el nombre i mida dels peixos que es pot veure fent snorkel, ha baixat moltíssim, en nombre i en mida.

De totes formes hi ha un indici de que no tot està acabat. Aquest és el cas de la rabosa groga (Tripterygion delaisi), que just ara els mascles comencen a adoptar la seva coloració nupcial, i adquireixen un comportament territorial.

El mascle d'aquesta espècie defensa un territori d'un metre quadrat, i festeja les femelles que se li apropen. Un cop han post els ous, el mascle els vigilarà fins que aquests eclossionin. La femella té uns colors molt més discrets.

Mascle adquirint la coloració nupcial, a la Cala Sant Francesc.

Detall del cap del mascle
 
Detall del mateix mascle 15 dies més tard.

El mateix mascle.

Detall del cap del mateix mascle 15 dies més tard.
 
 
Femella de rabosa groga.


dimarts, 31 de gener de 2017

Semba ben bé d'un altre planeta: la sèpia

Avui ha estat un dia excepcional, d'entre mig de la cripsi (facultat de mimetitzar-se en un ambient), ha aparegut un animal fantàstic, com un fantasma, la sèpia (Sepia officinalis). Els cefalòpodes són coneguts, a part de ser utilitzats com tapes i racions, pel seu ràpid canvi de color. Aquest canvi de color els serveix per comunicar-se o per camuflar-se. Aquest últim els serveix per amagar-se dels seus predadors o de les seves preses, ja que la sèpia és un animal depredador sobretot de crancs i gambetes, tot i que també s'alimenta de peixos.

El seu os, que és conegut perquè es posa al canaris per esmolar el bec, és un complex òrgan de la flotabilitat, doncs a diferència del pop, la sèpia és una molt bona nedadora

A partir d'ara, quan mengeu mandonguilles amb sèpia o "chocos", penseu que abans eren un animal dels més excepcionals que tenim al món.

Sèpia camuflada al fons rocós a la Cala Sant Francesc, Blanes.

La mateixa sèpia a punt de tirar-me tinta, amb una segona sèpia al darrera, a la Cala Sant Francesc.


Però que fan les sèpies al gener tant a prop de la costa? Doncs és just ara quan fan el festeig i la posta. Les sèpies busquen un suport dur, roca, alga, corall, o alguer, per fixar els seus ous un cop ja fecundats. Aquests són negres amb forma de pilota de rubby.

Ous de sèpia, fixats a la roca.
 
Ous de sèpia, fixats a la roca.


dimecres, 11 de gener de 2017

Cucs espectaculars, les palmeretes

Un dels invertebrats més espectaculars quan et submergeixes al Mediterrani és la palmereta (Sabella spallanzanii), cuc poliquet de fins a 40 cm de llarg. Viu fixe enganxat en un substrat dur, i té un tub queratinós, d'un sobresurt un plomall espectacular en forma espiral, de color carabassa i groc, que utilitza per capturar el plàncton de que s'alimenta.

Palmereta a Sant Pol de Mar
Detall dels filaments del plomall.

Palmeretes al port d'Arenys.
Detall del plomall
Exemplar a Sa Palomera, Blanes, on es veu perfectament la forma d'espiral del plomall.

Detall del mateix individus.


dijous, 15 de desembre de 2016

Flors al mar? No, el cuc de closca

Quan mires sota el mar trobes animals que són tan diferents als que trobem a terra, que bé podrien ser d'un altre planeta. Segur que cap guionista de ciència ficció es podria imaginar aquests organismes. Aquest és el cas del cuc de closca (Serpula vermicularis). Aquest és un cuc anèl·lid poliquet que viu dins un tub calcari. Com que no pot moure's  a buscar l'aliment, ha d'esperar  a que aquest li arribi, i per això té un preciós plomall que utilitza per capturar el plàncton del que s'alimenta.
 

Cuc de closca a la Cala Sant Francesc, Blanes.

Detall de les brànquies, que utilitza per filtrar el plàncton.

Parella de cucs de closca

Parella de cuc de closca, amb una bavosa menuda al darrera.
 Aquest cuc té la peculiaritat que quan es sent amenaçat és tanca dins el tub i el tanca amb un opercle.

Cuc de closca tancat dins el seu tub i tapat per l'opercle a la Punta Santa Anna, Blanes

dijous, 10 de novembre de 2016

Coralls al Mediterràni? la madrèpora!!!

Quan pensem en coralls, la nostra ment viatja a mars llunyans i càlids, com el Mar Roig, el Carib, etc... Doncs anem errats, perquè a la Mediterrània hi ha vàries espècies de corall. Aquest és el cas de la madrèpora mediterrània (Cladocora caespitosa), un hexacoral·lari calcari, pertanyent a un grup típic de mars tropicals, però aquest representant és endèmic a la nostra mar.


Dos fotografies d'una madrèpora a la Cala Boadella, Lloret.

Els coralls són animals colonials formats per un conjunt d'individus clònics anomenats pòlips. Com tots els celenterats (meduses, anemones, gorgònies i coralls), els individus tenen boca i anus en el mateix orifici que normalment està rodejat de tentacles. Els pòlips es reprodueixen asexualment per gemmació. No s'ha descrit a les colònies de madrèpores la reproducció sexual. S'ha descrit colònies que tenen uns 300 anys d'edat!!!

Detall dels pòlips d'una madrèpora de la Cala Boadella, Lloret.
·

Dos fotos d'una madrèpora a la Punta s'Agulla, Blanes

Els tentacles dels pòlips, com tots els celenterats, estan rodejats d'unes cèl·lules urticants anomenades cnidoblasts. Els coralls madreporaris s'alimenten capturant el plàncton amb els seus tentacles, però també obtenen energia de les algues simbionts que tenen anomenades zooxantel·les. Aquestes algues fan la fotosíntesi i ajuden al corall a alimentar-se, en alguns casos li proporcionen el 90 % dels seus requeriments energètics. Per aquest motiu la madrèpora només pot viure en fons rocosos i ben il·luminats, entre els 2 i 50 metres de fondària.

Pòlips a la Cala Sant Francesc.

S'aprecia molt bé la tonalitat verdosa dels individus.

Detall d'un pòlip d'una colònia de la cala Sant Francesc. S'aprecia el color verd a causa de les zooxantel·les.
Per l'estrès mediambiental, sobretot per l'escalfament de l'aigua, els pòlips poden perdre o digerir les algues simbionts i per tant perdre el color marró verdós i esdevenir blancs. Aquest fenomen és conegut per la paraula anglesa "Bleaching" que vol dir emblanquiment. Si les condicions no milloren i els pòlips no recuperen les zooxantel·les, apareix l'esquelet calcari i el pòlip pot morir. El "bleaching" està causant estralls als esculls de corall mundials, i és un factor molt important a la regressió de la madrèpora mediterrània.


Colònia morta a la punta Santa Anna, Blanes. Segurament morta per "Bleaching".

Colònia amb dos pòlips emblanquits, "Bleaching", a la Cala Sant Francesc, Blanes.