Un resistent, la tortuga babaua

Sé que normalment en aquest bloc escric de temes molt diferents, però sempre referides al que podem trobar fent tubo i ulleres. Avui però, em sortiré una mica d'aquesta "norma". Aprofito que ahir es va alliberar a Arenys de Mar la Niki, per parlar d'aquesta magnífica espècie. La Niki és un exemplar femella de tortuga babaua (Caretta caretta) trobada a les aigües d'Arenys de Mar el 6 d'octubre de 2016. La Niki és un exemple de la problemàtica d'aquesta espècie a la Mediterrània, va ser trobada embolicada amb diverses restes de caps i i fustes, a una aleta i al coll. Des de llavors ha estat ingressada al CRAM (Centre de Recuperació d'Animals Marins). Després de ser tractada i recuperada, ahir, la Niki van ser alliberada amb quatre tortugues més. L'acte va generar molta expectació, la platja del Cavaió es va col·lapsar de gent interessada en veure les tortugues.

Moment de l'alliberament de la Niki

Niki amb l'aleta amputada, arrossegant-se cap al mar.

La tortuga babaua és un animal molt primitiu, que té els seus orígens al Cretaci, a l'època dels dinosaures... fa uns 70 milions d'anys. Doncs ha sobreviscut fins els nostres dies.

Aquesta és una espècie de distribució cosmopolita, d'aigües tropicals i subtropicals de l'Atlàntic, Carib, Indic, Pacífic i Mediterrani.

En el nostre mar semblava extingida com a reproductora, a la banda occidental, no en la banda oriental on sí s'ha mantingut. Però darrerament ha colonitzat les nostres platges des de l'Andalusia mediterrània fins al sud de França. A Catalunya la zona ho s'ha trobat més postes és a la comarca del Maresme. Sembla que tot i la freqüentació de les platges a l'estiu, són aquestes platges de sorra gruixuda i altes, les preferides per pondre-hi els ous. S'ha trobat postes a Malgrat de Mar, Mataró i Premià, i s'ha vist intents a Sant Pol i Calella... més les femelles que han post i no s'ha trobat la posta.

Les postes es fan a la primavera o principis d'estiu. Durant aquesta època els mascles neden a prop de les platges de posta per interceptar i copular les femelles. No es coneix gaire el festeig, però es sap per anàlisis genètics que els ous d'una posta poden ser de més d'un mascle. A més les femelles tenen la capacitat de retenir l'esperma durant força temps, doncs es sap que els gens d'un mateix mascle s'ha trobat en postes diferents de la mateixa femella fetes amb molt temps de diferència.

La incubació dura uns 60 dies de promig. La femella pot fer més d'una posta, entre 3 i 5 de mitjana, tot i que a la Mediterrània sembla que només en fan una. Entre posta i posta passen entre 10 i 18 dies. Un cop feta la posta, en poques hores els embrions migren cap a la part superior i formen al·lantoides, membrana que els serveix per a respirar. Per aquest motiu no s'ha de tocar els ous perquè el canvi d'orientació de l'ou asfixiaria l'embrió.

La temperatura d'incubació ha de ser uns 29,5 ºC, temperatures més altes produiran més femelles, i més baixes, més mascles.

Tortugues nascudes a Premià, el passat octubre.

Tortugues nascudes a Premià, el passat octubre.

Tortuga sent mesurada per un biòleg del Departament.

Naixement de les tortugues de Premià de Mar.

En néixer les tortuguetes són molt petites, en prou feines arriben als 17 g, normalment entre 15 i 20 g, per contra una femella adulta pot superar es 80 kg. Les tortuguetes no assoliran la maduresa sexual fins els 19 a 30 anys d'edat, quan la closca assoleixi uns 65,5 cm. Aquesta espècie pot viure entre 45 i 50 any, en casos extrems fins als 70.

Els adults són pelàgics, viuen lluny de la costa, i només s'hi apropen per pondre. S'alimenten de meduses i salpes,  a pesar de la seva toxicitat. Això fa que sovint confonguin el plàstic amb aquest aliment i mengin bosses de plàstic. Estudis genètics han demostrat que la població d'Andalusia i del País Valencià estan relacionades amb les tortugues del Carib, mentre que les poblacions catalanes i franceses, estan relacionades amb les de la Mediterrània oriental.

És un fet que la població nidificant de les tortugues babaues està augmentant a casa nostra, segurament per varis motius, però sembla que n'hi ha dos de més plausibles: la seva protecció legal i la la reducció de la flota pesquera, i l'escalfament global. Sembla que l'escalfament fa que neixin més femelles (com ja s'ha comentat abans) i aquestes són més fil·lopàtriques, pel que tendeixen a tornar on han nascut... per contra els mascles són més divagants i els costa més tornar.

Mascle de 60 kg alliberat ahir a Arenys de Mar.

Femella alliberada ahir al Cavaió, Arenys de Mar.

Les tortugues petites són molt vulnerables, tant als depredadors terrestres, durant la incubació i naixement, com als marins un cop han aconseguit arribar al mar. Per contra els adults tenen pocs enemics natural, només alguns taurons grans i les orques. En canvi és una espècie molt pescada arreu, i en molts països hi ha un comerç il·legal dels seus ous. També la pesca accidental de xarxes i palangres, causa un enorme nombre de baixes en les seves poblacions.

Doncs bé, és responsabilitat nostra que aquesta espècie pugui conviure entre nosaltres, pel que a l'hora de gestionar-la, hem de minimitzar les baixes per pesca, les molèsties a les platges (activitats vàries, "platges per gossos", xiringuitos, il·luminació nocturna, etc), i la discutible gestió que es fa de les seves postes...

És una meravella que poguem gaudir d'aquest animal que ha sobreviscut a tota classe de cataclismes... que no siguem nosaltres qui les extingim.